Lluís Llach - Mai no sabré

Em pregunto per què
Mai no sabré comprendre
Que, darrere el somrís d'un infant, sempre
Hi ha l'esglai d'algú que ens deixa.

Em pregunto per què
No sabré mai comprendre
Que, el preu d'aquest fusell, és el cos
Que, la fam, va ajaient a la terra.

Ni el cinisme d'aquells qui encadenen
El cos dels que van estimar-se,
Ni els qui, en nom d'algun déu,
Crucifiquen de nou quan amaguen i callen.

En nom de qui, perdó ens demanen?
De qui... El nom?

Em pregunto per què
Mai no sabré comprendre
Que l'adéu d'un amor, faci sempre
Oblidar tants moments de tendresa.

Em pregunto per què
No sabré mai comprendre
Per què el meu benestar, serà sempre
La torna de la teva pobresa.

Ni els lladres de somnis qui, incapaços com són,
Del demà que ens encisa
Fan llur mediocritat, mercadejant fracàs
En nom de realisme.

No trobaran perdó en els seus vespres!
Mai...!

Que l'adéu d'un amor, faci sempre
Oblidar tants moments de tendresa...

Ni el cinisme d'aquells qui encadenen
El cos dels que van estimar-se,
Ni els que, en nom d'algun déu,
Crucifiquen de nou quan amaguen i callen.

Ni els lladres de somnis qui, incapaços com són,
Del demà que ens encisa
Fan llur mediocritat, mercadejant fracàs
En nom de realisme.

Ni que un braç justicier
Vingut del fons del mar,
No executi, solemne, als qui amb i pel poder,
Bavegen sobre els pits destripats per la guerra...

En nom de qui, perdó...?

No trobaran perdo!