Projecte Mut - Sa lluna damunt Formentera

Sovent semblava que queia
perquè no era pesant,
era com el vent, com l'aire,
com el somni d'un amant
que va creure que seria
durant molt de temps real,
però no tot i estimar-la
la lluna seguia dalt
La nit la portava sempre
al seu món alat, i mai
no va dubtar que ella era
l'amor únic i més gran.
l'estimava com seria
perquè no parlaven mai,
i no demanava gaire.

Només contemplar-la quan
s'alçava nocturna i sola,
sa lluna damunt Formentera
qui no la vist no l'anyora.

Dins la màgia dels seus anys,
joves e innocents eren.
Els ulls com estels, fanals
que brillaven si arribaba igual
sobre el bosc, sobre la casa,
damunt el pla i els estanys,
sempre groga dins el somni
i primera pel pardal.
Sempre somiada, la nit i el teu cant.

Només contemplar-la quan
s'alçava nocturna i sola,
sa lluna damunt Formentera
qui no la vist no l'anyora.